Mostrando entradas con la etiqueta maría mercè marçal. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta maría mercè marçal. Mostrar todas las entradas

24 de marzo de 2018

Maria Mercè Marçal, 3 poemas 3 (+1)

Fotografía de James Houston

LA CICATRIZ

La cicatriz
me divide
en dos partes
la axila.
Cremallera
de carne
mal cerrada
pero inamovible.
Inamovible 
como el decreto
que en lengua 
imperial
me exilia
a la tierra
helada
de los enfermos
sin término
ni rostro.
LA CICATRIU

La cicatriu
em divideix
en dues parts
l'aixella.
Cremallera
de carn
mal tancada
però
inamovible.
Inamovible
com el decret
que en llengua
imperial
m'exilia
a la terra
glaçada
dels malalts
sense terme
ni rostre.

de Raó del cos / Razón del cuerpoEdicions 62/Empúries,
Barcelona, 2000



Fotografía de James Houston

CUERPO MÍO: ¿QUÉ ME CUENTAS?

Cuerpo mío: ¿qué me cuentas?
Como un crucificado
hablas por boca de la herida
que no quiere cicatrizar
hasta refugiarse en el mutismo:
inarticulada
palabra viva.

COS MEU QUE EM DIUS

Cos meu: què em dius?
Com un crucificat
parles per boca de ferida
que no vol pellar
fins a cloure’s en la mudesa:
inarticulada
paraula viva.

de Raó del cos / Razón del cuerpo , Edicions 62/Empúries,
Barcelona, 2000


Fotografía de James Houston

Morir: quizá sólo
perder forma y contornos
deshacerse, ser
absorbida adentro
del útero vivo,
matriz de dios
madre: desnacer. 

Morir: potser només
perdre forma i contorns
desfer-se, ser
xuclada endins
de l’úter viu,
matriu de déu
mare: desnéixer.

de Raó del cos / Razón del cuerpo , Edicions 62/Empúries,
Barcelona, 2000




B O N U S  T R A C K 


DIVISA

Al azar agradezco tres dones: haber nacido mujer, 
de clase baja y nación oprimida.

Y el turbio azul de ser tres veces rebelde.

Traducción de Luisa Cotoner

*

DIVISA

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

(de Cau de llunes / Cubil de lunas, Proa, 1977
Premio Carles Riba 1976)




Maria Mercè Marçal 
(Ibars de Urgel, Lérida, 1952- 
Barcelona, España, 1998)
POETA/CATEDRÁTICA/NARRADORA/TRADUCTORA
ACTIVISTA FEMINISTA/EDITORA 
su página en Facebook: Fundació Maria Mercè Marçal
para leer más en:
POEMARIO DE MUJERES
en: HIPATIA
 MÁS

19 de febrero de 2011

Maria Mercè Marçal, 2 poemas 2


Fotografía de Sonya Jach (Polonia)
IGUAL QUE EL ASESINO VUELVE AL LUGAR DEL CRIMEN

Igual que el asesino vuelve al lugar del crimen
tras perder la memoria y el olvido
y en el umbral encuentra al que creía muerto
y se vuelve su esclavo sin saber el porqué
y se convierte en perro, y vigila la casa
en contra de la muerte, contra el ladrón ausente
que quizá le robara el precio del rescate,
así yo regresaba al lugar del amor.

(Traducción de Clara Curell)


COM L'ASSASSÍ QUE TORNA AL LLOC DEL CRI

Com l’assassí que torna al lloc del cri
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se’n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat:
així tornava jo al lloc de l’amor.




Fotografía de Sonya Jach (Polonia)

(IV)

Turbiamente te amo. Todo el poso
se removió. La copa como un mar
encrespado me arroja, a contrasangre,
restos de otros naufragios, maderos, altivez
de olvidados suicidios, alquitrán
enquistado en la ola, muerte y algas.
Yo no puedo romperla. Ni, sedienta,
vaciar de un trago todos sus embates
sin salpicar ni herirte, sin arrastrarte
conmigo a la escollera.


IV

Tèrbolament t´estimo. Tot el pòsit
s´ha remogut. La copa com un mar
tempestejat m´aboca, a contrasang,
restes de vells naufragis, fustes, urc
de suicidis oblidats, quitrà
enquistat dins l´onada, algues, mort.
No sé trencar-la. Ni, assedegada,
buidar-ne tot l´embat en un sol glop
sense esquitxar-te ni ferir-te, sense
arrossegar-te a l´escullera amb mi.

Yo soy la otra. Tú eres yo misma:
esa parte de mí que se me rebela,
que expulso lejos y que vuelve a mí
hecha deseo, canto y palabra.
Hecha deseo, canto y palabra
te miro. Yo soy tú misma.
No me reconozco: soy la otra.

 Jo soc l'altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se’m revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula.
 Feta desig, cant i paraula
 et miro. Jo soc tu mateixa.
No em reconec: soc l’altra.


ph Rafael Vargas
Maria Mercè Marçal 
(Ibars de Urgel, Lérida, 1952- Barcelona, España, 1998)
POETA/CATEDRÁTICA/NARRADORA/TRADUCTORA
ACTIVISTA FEMINISTA/EDITORA 
de Deshielo/Desglaç, (1988) 
Ediciones Ígitur, Montblanc, 2004
para leer MÁS
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...