3 de junio de 2011

Eleni Vakaló, 2 poemas 2 (+1)


Ilustración de Quint Buchholz

EL OJO DE MI PADRE

f r a g m e n t o 

Mi padre tenía un ojo de vidrio.
Los domingos que se quedaba en casa sacaba de su bolsillo otros ojos, 
los pulía con el extremo de su manga y llamaba
a mi madre para que eligiera. Mi madre reía.

Las mañanas mi padre estaba complacido. Jugaba con el ojo
en la palma de su mano antes de ponérselo y decía que era un buen ojo. 
Pero yo no quería creerlo.

Echaba un oscuro chal sobre mis hombros como si tuviera frío y era para espiar. 
Al final un día lo vi llorar.
No tenía
ninguna diferencia con un ojo de verdad.

Tο μάτι του πατέρα μου

Οπατέρας μου είχε ένα γυάλινο μάτι.
Τις Κυριακές που καθότανε σπίτι έβγαζε από την τσέπη του
κι άλλα μάτια, τα γυάλιζε με την άκρη του μανικιού του και φώ-
ναζε τη μητέρα μου να διαλέξει. Η μητέρα μου γελούσε.

Τα πρωινά ο πατέρας μου ήταν ευχαριστημένος. ‘Επαιζε το μάτι
στη φούχτα του πριν το φορέση και έλεγε πως είναι ένα καλό μάτι.
‘Ομως εγώ δεν ήθελα να τον πιστέψω.

Ερριχνα ένα σκούρο σάλι στους ώμους μου τάχα πως κρυώ-
νω κι ήταν για να παραμονέψω. Στο τέλος τον είδα μια μέρα να
κλαίει. Δεν είχε καμιά διαφορά από ένα αληθινό μάτι.

Αυτό το ποίημα
δεν είναι για να το διαβάσουν
όσοι δεν μ’ αγαπούνε
ακόμη
κι από κείνους
που δεν θα με ξέρουν
αν δεν πιστεύουνε πως υπήρξα
σαν
και κείνους.

Ύστερα από την ιστορία με τον πατέρα μου, υποψιαζόμουνα και όσους είχαν αληθινά μάτια.




Ilustración de Quint Buchholz


CÓMO SE VOLVIÓ UNA MALA PERSONA

Les diré cómo ocurrió
Así en este orden

Un pequeño y buen hombre encontró en su camino
a un golpeado

No muy lejos de él estaba en el suelo y
se compadeció

Tanto se compadeció
Que después tuvo miedo

Antes de acercarse a él y agacharse
para tocarlo, lo pensó mejor

Qué quieres para qué le buscas

Alguien más habrá de tantos aquí cerca
que del infeliz se compadezca

Y mejor no decir
Que siquiera lo he visto

Y como tuvo miedo
Así pensó

¿Acaso no es culpable?, ¿a quién golpean
sin que tenga la culpa?
Y bien se lo merece pues quiso jugar con
las autoridades

Empezó entonces él también
A golpearlo encima

Principio del cuento buenos días tengan ustedes.


Πώς έγινε ένας κακός άνθρωπος

Θα σας πω πώς έγινε
Έτσι είναι η σειρά

Ένας μικρός καλός άνθρωπος αντάμωσε στο
δρόμο του έναν χτυπημένο
Τόσο δα μακριά από κείνον ήτανε πεσμένος και λυπήθηκε 
Τόσο πολύ λυπήθηκε
που ύστερα φοβήθηκε

Πριν κοντά του vα πλησιάσει για να σκύψει να
τον πιάσει, σκέφτηκε καλύτερα
Τι τα θες τι τα γυρεύεις
Κάποιος άλλος θα βρεθεί από τόσους εδώ γύρω,
να ψυχοπονέσει τον καημένο
Και καλύτερα να πούμε
Ούτε πως τον έχω δει

Και επειδή φοβήθηκε
Έτσι συλλογίστηκε

Τάχα δεν θα είναι φταίχτης, ποιον χτυπούν χωρίς να φταίξει;
Και καλά του κάνουνε αφού ήθελε vα παίξει με τους άρχοντες 
Αρχισε λοιπόν και κείνος
Από πάνω να χτυπά

Αρχή του παραμυθιού καλημέρα σας






B O N U S  T R A C K 




EDUCACIÓN VEGETAL

La educación de las plantas es distinta a la de los hombres.
Que no se mueven que no se suicidan
No es la única diferencia
Las plantas son permanentemente revolucionarias
Bastaría pensar cómo crecen en las noches de luna.

Leído en PALABRAS PESADAS




Eleni Vakaló 
(Constantinopla, 1921 - Atenas, Grecia, 2001)
de Genealogía del mundo,  1990
Versión de Francisco Torres Córdova

6 comentarios:

vera eikon dijo...

Qué bueno los dos!!! Al final lo que nos hace humanos son las lágrimas. Y lu que nos hace malos humanos, es el miedo. Además me encanta como lo encadena. Unos pocos pasos entre la bondad y la maldad

EG dijo...

Vera, amiga, comparto a pleno lo que decís.

María dijo...

Me gusta mucho... Mucho como escribes.
Escribo ésto en este post como señal de por donde voy, porque ahora no tengo más tiempo, pero volveré... Me estaba enganchando.
A ver si me deja el servidor que me subscriba, porque me está dando problemillas estos días, de todos modos, me llevaré en enlace si no puedo... Para volver.
Que tengas un bonito Domingo. Un abrazo.
María

María dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
EG dijo...

María, si los poemas fuesen míos...

...pero no, en cada posteo está el nombre de la autora y el título del poema. Y al pie del poema dice de dónde son y cuándo nacieron.

Es un halago para cada uno de ellos cada comentario, cada opinión.

Saludos!

Ico dijo...

la cobardía o el inicio para hacernos m´s inhumanos...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...