Miren Agur Meabe, Notas para conservar la memoria (2)

Fotografía de Annemarieke Van Drimmelen

NOTAS PARA CONSERVAR LA MEMORIA (2)

Anoche dejé abierta la ventana
y entró una fiera.
Olisqueaba el aire:
creo me adivinó acurrucada entre las sábanas.
No sabía que yo estaba desnuda, esperándole
ni que sabía su nombre.
Era un animal mamífero,
algo calvo,
de poco pelo en pecho,
más bien culón,
con lo ojos cuajados de kilómetros y sueño,
y un regusto a tabaco, salitre y bocadillos
en la boca.

Se le cayó una baba sobre la alfombra,
y el suelo chisporroteó
como los mares del infierno.
Miró a los lados,
y las paredes se deshicieron
como una tumba de barro.
Se rascó la espalda,
y mis pechos se hincharon
como el mundo en primavera.

En serio.

MEMORIA EZ GALTZEKO OHARRAK (2)

Zabalik utzi nuen bart logelako leihoa

eta piztia bat sartu zen.

Aireari usnaka zebilen:

uste dut igarri ninduela izara artean kuzkurtuta.

Ez zekien biluzik nengoena, bere zain,

ezta bere izena nekienik ere.

Animalia ugaztuna zen,

burusoildua,

bularrean bilo gutxikoa,

ipurdi irtenekoa,

begiak kilometroz eta loguraz beterik

eta tabako, kresal eta ogitarteko hotzen nahastea

ahoan.

Adurra erori zitzaion alfonbra gainera,

eta infernuko itsasoen moduan

hasi zen zorua txinpartaka.

Alboetara behatu zuen,

eta lokatzezko hilobi baten moduan

desitxuratu ziren hormak.

Bizkarrean egin zuen hazka,

eta nire bularrak puztu egin ziren

mundua udaberrian ohi den legez.

Egia diot.

NOTES PER CONSERVAR LA MEMÒRIA (2)

Ahir a la nit vaig deixar oberta la finestra de l’habitació
i va entrar una bèstia salvatge.
Flairava l’aire:
em sembla que em va endevinar arraulida entre els llençols.
No sabia que estava despullada, esperant-lo,
ni que coneixia el seu nom.
Era un animal mamífer,
una mica calb,
de poc pèl al pit
i cul rodó,
amb els ulls saturats de quilòmetres i son
i un regust de tabac, salnitre i entrepans
a la boca.

Li va caure una bava a l’estora
i el terra va començar a espurnejar
com els mars de l’infern.
Va mirar a banda i banda
i les parets es van desfigurar
com una tomba de fang.
Es va gratar l’esquena
i els meus pits es van inflar
com sol fer-ho el món en primavera.

Dic la veritat.

Traducción de Jon Elordi y Laia Noguera,
apareguda a Caràcters, 69 (2014)

Miren Agur Meabe 

(Lekeitio, Bizkaia, España, 1962)

POETA/ESCRITORA/LICENCIADA EN FILOLOGÍA VASCA/
DIPLOMADA EN MAGISTERIO
de Anzalaren kodea / El código de la piel, 
Bassarai, Barcelona, 2002

Traducción al castellano de la autora y Kepa Murua
para leer MÁS